Gos d’atura

gosdatura_01


El Gos d’Atura Català

És el gos autòcton de Catalunya, reconegut oficialment l’any 1929. Els primers exemplars es van documentar al Pirineu gironí prop de Ribes de Freser.

Té el cap ample, amb una mirada viva i expressiva. El pèl és llarg, amb colors que van del negre al crema passant pels grisos i els bruns. És viu, intel•ligent, molt devot de l’amo. Gaudeix de bona salut ja que, a diferència d’altres races, el seu hàbitat natural és el nostre país. És un gran vigilant dotat d’una gran resistència a la calor i al fred.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

“(...) aquests magnífics gossos del nostre Pirineu, tan fidels, amb una energia i una força inconcebibles,
amb una mobilitat prodigiosa, guarden les fronteres que el Majoral ha assenyalat per pasturar-hi
la ramada(...) són gossos peluts, de cartílags d’acer, intel·ligentíssims (...)”.
Josep Pla



Història: Tota una vida

gosdatura_02

“Per a mi el Gos d’Atura és,
des de petita, l’etern company,
és l’ombra peluda que em segueix
a tot arreu”. Elena Colls

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

1959. El primer record


Un gos d’atura que guardava les vaques a la masia Casa Vella de Platja d’Aro, on anàvem a buscar llet amb el meu germà. Recordo que era de color gris i sorra, amb el pèl molt dur.

Quan el trobàvem, sempre venia perquè li féssim moixaines i ens acompanyava un bon tros fins a casa.


1972. La recuperació de la raça

...després que n’Evarist Sanllehí, aleshores secretari de la RSCC, ens exposés la situació de quasi extinció de la nostra raça, vàrem començar a fer sortides pel Pirineu, buscant gossos d’atura a tot arreu on vèiem un ramat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA


El Menut


Després de moltes visites frustrades, gossos creuats, amb molts defectes, massa vells, o simplement que no ens els volien vendre, vàrem anar a parar a una masia del Collsacabra.

Allà, lligat a una pallissa, vàrem trobar un gos ple de vida i alegria, en Menut. Quan penso en ell el recordo com el gos més simpàtic que he tingut!


1974. La Mona


Recordo l’emoció de trobar aquells gossos tant típics, foscos, amb aquelles mirades! I vés quina ironia, després de voltar tant, els teniem a Calella de Palafrugell, a 30 km de casa!

Quan va arribar, la Mona portava un collar de cuir molt vell i estava molt prima. Només amb uns dies a casa, de seguida es va refer!


1981. Temps de proves


A partir d’aquí vàrem seguir empaitant gossos però, poc a poc, començàrem a criar els nostres fins a la nostra primera campiona, la Faluga de Campdurà, guanyadora de la Primera Monogràfica de la raça i que va arribar a ser Campiona d’Espanya i Campiona Mundial. Una gossa que va contribuir, amb un alt nivell, a la recuperació de la raça.

Campions d’Espanya i Campions Mundials.


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Consolidant una línea de cria:

Campions de l’Estat Espanyol

  • Ch. Faluga de Campdurà
  • Ch. Grey de Campdurà
  • Ch. Mona de Campdurà
  • Ch. Taca de Campdurà

Campions de Dinamarca

  • Ch. Cadell de Campdurà
  • Ch. Moka de Campdurà

Campions de França

  • Ch. Mico Maco de Campdurà
  • Ch. Evie de Campdurà
  • Ch. Ros de Campdurà

Campions d’Israel

  • Ch. Joia de Campdurà

Campions d’Holanda

  • Ch. Vina de Campdurà
  • Ch. Safa de Campdurà

Campions de Suècia

  • Ch. Gala de Campdurà
  • Ch. Masolet de Campdurà

Campions de Finlàndia

  • Ch. Saxo de Campdurà

Campions d’Alemanya

  • Ch. Adri de Campdurà

Com a jutge especialista

  • Exp. Monogràfiques de Gos d’Atura:
  • 1984, 1986, 1989, 1993, 1995, 1997, 2001
  • Exp. internacionals i nacionals:
  • Barcelona, Madrid, València, ..
  • Exp. Races espanyoles:
  • Escorial (Madrid), Cuéllar (Segòvia), ...
  • Exp. Mundial de València 1992
  • Exp. Europea de Barcelona 2005
  • Exp. fora de l’Estat Espanyol:
  • Sèté, Élévage (França)
  • 1a Monogràfica d’Holanda
  • Heteren 2013.
  • National d’élèvage Races Pyrenèennes (Rabastens en Bigorre

40 anys fins avui mateix

gosdatura_03

“Més de 40 anys amb la il·lusió de preservar la nostra raça autòctona, aquesta petita joia que, des de petita, m’acompanya a tot arreu!”

Elena Colls