gosdatura_01

El Gos d’Atura Català

És el gos autòcton de Catalunya, reconegut oficialment l’any 1929. Els primers exemplars es van documentar al Pirineu gironí prop de Ribes de Freser.

Té el cap ample, amb una mirada viva i expressiva. El pèl és llarg, amb colors que van del negre al crema passant pels grisos i els bruns. És viu, intel•ligent, molt devot de l’amo. Gaudeix de bona salut ja que, a diferència d’altres races, el seu hàbitat natural és el nostre país. És un gran vigilant dotat d’una gran resistència a la calor i al fred.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

“(...) aquests magnífics gossos del nostre Pirineu, tan fidels, amb una energia i una força inconcebibles,
amb una mobilitat prodigiosa, guarden les fronteres que el Majoral ha assenyalat per pasturar-hi
la ramada(...) són gossos peluts, de cartílags d’acer, intel·ligentíssims (...)”.
Josep Pla

Història: Tota una vida

gosdatura_02

“Per a mi el Gos d’Atura és,
des de petita, l’etern company,
és l’ombra peluda que em segueix
a tot arreu”. Elena Colls

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

1959. El primer record

Un gos d’atura que guardava les vaques a la masia Casa Vella de Platja d’Aro, on anàvem a buscar llet amb el meu germà. Recordo que era de color gris i sorra, amb el pèl molt dur.

Quan el trobàvem, sempre venia perquè li féssim moixaines i ens acompanyava un bon tros fins a casa.

1972. La recuperació de la raça

...després que n’Evarist Sanllehí, aleshores secretari de la RSCC, ens exposés la situació de quasi extinció de la nostra raça, vàrem començar a fer sortides pel Pirineu, buscant gossos d’atura a tot arreu on vèiem un ramat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El Menut

Després de moltes visites frustrades, gossos creuats, amb molts defectes, massa vells, o simplement que no ens els volien vendre, vàrem anar a parar a una masia del Collsacabra.

Allà, lligat a una pallissa, vàrem trobar un gos ple de vida i alegria, en Menut. Quan penso en ell el recordo com el gos més simpàtic que he tingut!

1974. La Mona

Recordo l’emoció de trobar aquells gossos tant típics, foscos, amb aquelles mirades! I vés quina ironia, després de voltar tant, els teniem a Calella de Palafrugell, a 30 km de casa!

Quan va arribar, la Mona portava un collar de cuir molt vell i estava molt prima. Només amb uns dies a casa, de seguida es va refer!

1981. Temps de proves

A partir d’aquí vàrem seguir empaitant gossos però, poc a poc, començàrem a criar els nostres fins a la nostra primera campiona, la Faluga de Campdurà, guanyadora de la Primera Monogràfica de la raça i que va arribar a ser Campiona d’Espanya i Campiona Mundial. Una gossa que va contribuir, amb un alt nivell, a la recuperació de la raça.